Moltes vegades s'aprofita el bateig d'una institució pre a recuperar la toponímia d'un lloc o per a homenatjar a una persona, més o menys coneguda, però pròxima, amb qui fàcilment ens podem identificar. Per què, aleshores, allunyar-nos tant a les valencianes terres del sud? Per què anar-nos-en a la Novelda del segle XVIII per a trobar un personatge amb trets vertaderament mereixedors de ser recuperats per la nostra memòria? La resposta és senzilla: perquè més al sud,en l'any tretze del segle XVIII, va nàixer qui, probablement entre nosaltres, millor pot representar l'esperit de la Il·lustració: Jorge Juan.
Si s'accepta la broma, Jorge Juan, fa pocs anys, es va convertir en un "objecte de desig". Qui no desitjava tindre entre les mans o en la butxaca un bitllet de deu mil pessetes? Allí hi apareixia Jorge Juan amb el seu cabell arrissat mirant-nos com potser miren els marins la línia inabastable: l'horitzó que es persegueix sempre i mai es fa present. Hi ha també signes un poc enigmàtics per als profans: figures matemàtiques usades originalment per Jorge Juan en els càlculs geodèsics que s'haurien de fer en la famosa expedició científica al Perú per a mesurar un arc de meridià. Des de 1735, i durant quasi una dècada, Jorge Juan va participar amb eminents científics francesos en els treballs que poden simbolitzar l'obsesió i l'ambició científica de l'època: mesurar la Terra, conéixer el món i la seu forma exacta, poder utilitzar el meridià, un poc més endavant, com un referent per a establir unitats de mesura universalment acceptades. Més tard fou membre de les Acadèmies de Ciències de París i Berlín i de la Royal Society de Londres.
No obstant això, eren temps difícils en què refutar la perfecta esfericitat de la Terra es podia considerar per la Inquisició, encara, com a motiu de sospita i de càstig. I, en aquell temps, Jorge Juan està just enmig d'un moviment intel·lectual i vital que lluita contra l'obscurantisme dogmàtic, que creu en la capacitat ilimitada del ser humà per a alliberar-se de tots els lligams, per a resoldre tots els problemes, per a avançar i progressar en la construcció d'un món més just i més feliç.
Sapere aude , atrevir-se a pensar, és el lema il·lustrat: la tasca que es tornaria revolució de la llibertat joiosa a la fi d'aquest segle. Probablement hui sapere aude siga un bon progama de vida. Si s'accepta la broma, de nou, que Jorge Juan ens ajude... a pensar. Repetim amb ell, de tant en tant, "Y quando no hubiera en el reino luces suficientes para comprehenderlo, ¿dexaría de hacerse risible una nación que tanta ceguedad mantiene?"